Corpus de consultes

Com ha de ser: el Garona o la Garona?

La Garona és un nom de riu femení. Encara que la majoria de noms de rius generalment són masculíns (l’Ebre, el Llobregat o el Segre), n'hi ha uns quants que, com la Garona, són de gènere femení. Altres noms de riu femenins són la Noguera Pallaresa, la Tordera o la Valira. (GBU)

Com caldria escriure el diminutiu de tomb: tombet o tomet? Oralment s'adopta la forma tomet. 

El diminutiu de tomb és tombet i es crea afegint el sufix valoratiu ‑et a la base nominal tomb, com es fa amb molts altres noms i adjectius, com ara peuet (de peu) o pobret (de pobre).

És cert que, en bona part dels parlars, oralment se simplifica el grup consonàntic final mb de tomb i, per tant, s'elideix la consonant oclusiva final, a l'hora de formar un mot derivat, aquest fenomen no es dona, sinó que es manté tot el grup consonàntic. Per exemple: tomb [m] però tombarella [mb]. De la mateixa manera, en aquest cas, es faria tombet.

Podeu documentar aquesta forma, per exemple, en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l'IEC, a l’article tomb. 

Si voleu més informació sobre el procés de la sufixació valorativa, podeu consultar l'apartat 10.3 de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

Es diu "aquella balança no pesava gens, era molt lleugera" o "aquella balança no pesava res, era molt lleugera"?

En un cas com aquest, el que es vol dir és que la balança pesa molt poc. Per tant, hauríeu de dir "Aquella balança no pesava gens, era molt lleugera", atès que la forma gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' o 'poc', mentre que res és un pronom que equival a 'cap cosa'. 

Si voleu ampliar la informació sobre els quantitatius, podeu consultar l'apartat 17.3 de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

He d'escriure malentès o mal entès a "Visc amb la por de ser malentès / mal entès"? 

La forma malentès és el participi del verb malentendre, és a dir, 'entendre d'una manera equivocada una cosa'. Aquest verb és un compost format amb una base verbal, entendre, i una base adverbial, mal. Altres verbs formats així poden ser, per exemple, malacostumar, malvendre o malpensar.

En canvi, la seqüència mal entès està formada pel participi del verb entendre, és a dir, entès, usat adjectivament i precedit de l’adverbi mal. Aquest adverbi indica que l'acció expressada pel participi que modifica ha estat feta d'una manera incorrecta, com tenim també a mal fet, mal escrit o mal dit.

En aquest cas, per tant, són possibles les dues grafies amb el mateix significat: malentès i mal entès.

Per a més informació, podeu consultar els articles entendre i malentendre del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

També podeu consultar el capítol 12, sobre la composició, a la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

Cal dir canvis que es donen al cervell o en el cervell?

Totes dues opcions són vàlides. Davant d'un sintagma nominal encapçalat per un article determinat, quan expressa una situació estàtica, tant es pot fer servir la preposició a com la preposició en, si bé és cert que hi ha més o menys tendència a fer servir l'una o l'altra segons els parlars. (GIEC)

Està bé l'he trucat o ha de ser li he trucat?

Totes dues opcions són possibles. El verb trucar pot ser intransitiu, i en aquest cas es construeix amb un complement indirecte (li he trucat), però també pot ser transitiu, i aleshores porta un complement directe (l'he trucat). (DIEC)

Per què museïtzar porta dièresi, si és un infinitiu?

L'estalvi de la dièresi en els infinitius s'aplica només a la terminació dels verbs acabats en vocal seguida de -ir (obeir, conduir, destruir...). Museïtzar no compleix aquesta condició i cal escriure-hi dièresi per a indicar que la e i la i s'han de pronunciar en síl·labes diferents. (OIEC)

Els habitants del Congo són congolesos o congolenys?

El gentilici que fa referència als habitants del Congo és congolès. (DEIEC)

Per què hi ha el pronom en a la frase Sis i cinc fan onze i en porto un?

El verb portar, amb el sentit que té en aquesta frase, duu el pronom en lexicalitzat (portar-ne), perquè el pronom forma part del verb i no se'n pot prescindir. (GIEC)

Superbo porta accent?

El mot prefixat superbò s'escriu amb accent perquè es tracta d'un mot agut acabat amb vocal, encara que el mot a partir del qual s'ha format, bo, no porta accent. (OIEC)