Corpus de consultes

Com caldria escriure el diminutiu de tomb: tombet o tomet? Oralment s'adopta la forma tomet. 

El diminutiu de tomb és tombet i es crea afegint el sufix valoratiu ‑et a la base nominal tomb, com es fa amb molts altres noms i adjectius, com ara peuet (de peu) o pobret (de pobre).

És cert que, en bona part dels parlars, oralment se simplifica el grup consonàntic final mb de tomb i, per tant, s'elideix la consonant oclusiva final, a l'hora de formar un mot derivat, aquest fenomen no es dona, sinó que es manté tot el grup consonàntic. Per exemple: tomb [m] però tombarella [mb]. De la mateixa manera, en aquest cas, es faria tombet.

Podeu documentar aquesta forma, per exemple, en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l'IEC, a l’article tomb. 

Si voleu més informació sobre el procés de la sufixació valorativa, podeu consultar l'apartat 10.3 de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

Es diu "aquella balança no pesava gens, era molt lleugera" o "aquella balança no pesava res, era molt lleugera"?

En un cas com aquest, el que es vol dir és que la balança pesa molt poc. Per tant, hauríeu de dir "Aquella balança no pesava gens, era molt lleugera", atès que la forma gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' o 'poc', mentre que res és un pronom que equival a 'cap cosa'. 

Si voleu ampliar la informació sobre els quantitatius, podeu consultar l'apartat 17.3 de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

La vocal del nom del riu Ter es pronuncia oberta o tancada?

És possible la pronúncia del nom del riu Ter tant amb e oberta com amb e tancada, malgrat que les obres de consulta no recullen aquesta alternança. Així, per exemple, el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover i Moll, recull, a l'article Ter, només la pronúncia tancada, mentre que l'Onomasticon Cataloniae, de J. Coromines, només preveu la pronúncia oberta ("sempre amb è oberta, única que he oït, tota la vida").

D'altra banda, cal tenir en compte que en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, la transcripció fonètica dels noms dels pobles que contenen el topònim Ter indica que la pronúncia és oberta. Això no obstant, en l'arxiu de so d'aquests topònims es poden sentir pronúncies obertes i tancades.

Més informació a la secció 'Explicacions sobre llengua': Pronúncia de la e tònica en casos particulars.

He d'escriure malentès o mal entès a "Visc amb la por de ser malentès / mal entès"? 

La forma malentès és el participi del verb malentendre, és a dir, 'entendre d'una manera equivocada una cosa'. Aquest verb és un compost format amb una base verbal, entendre, i una base adverbial, mal. Altres verbs formats així poden ser, per exemple, malacostumar, malvendre o malpensar.

En canvi, la seqüència mal entès està formada pel participi del verb entendre, és a dir, entès, usat adjectivament i precedit de l’adverbi mal. Aquest adverbi indica que l'acció expressada pel participi que modifica ha estat feta d'una manera incorrecta, com tenim també a mal fet, mal escrit o mal dit.

En aquest cas, per tant, són possibles les dues grafies amb el mateix significat: malentès i mal entès.

Per a més informació, podeu consultar els articles entendre i malentendre del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

També podeu consultar el capítol 12, sobre la composició, a la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

L'article del fenomen meteorològic el Niño va en minúscula o en majúscula? Què cal fer quan hi ha la preposició a o de al davant: del Niño o d'El Niño?

Malgrat que l’article forma part d'aquest nom propi, la pràctica habitual és escriure’l en minúscula per influència de la pronúncia, atès que, generalment, darrere de preposició se sol pronunciar fent la contracció i neutralitzant la vocal.

Així, la forma d'ús general és "del Niño".

Es pot dir 'donar un petó o 'donar un bes o una besada'?

Aquesta expressió, amb el substantiu petó, generalment es construeix amb el verb fer: fer un petó. El verb fer s'usa per a indicar que es posa en obra una acció o un procés, com a fer una abraçada, fer una carícia, fer pessigolles, fer un massatge o, en aquest cas, fer un petó. Per exemple: "Li va fer un parell de petons".

Cal tenir en compte que amb el mot bes (usat sobretot en valencià, en tortosí, a les comarques limítrofes amb Aragó i en balear) i el mot besada (usat especialment en valencià meridional i en balear), com a sinònims de petó, també se sol fer servir el verb pegar, a part de fer: fer un bes o pegar un bes.

Ara bé, en aquest context no és adequat l'ús del verb donar.

Si voleu ampliar la informació sobre els usos dels verbs fer i donar, podeu consultar els apartats 21.2.1.1 i 21.2.1.2 de la Gramàtica de la llengua catalana o l'apartat 17.2.2 de la Gramàtica essencial de la llengua catalana.

Com es pronuncia la forma evacuava del verb evacuar? Amb diftong o hiat?

Les formes amb el radical àton del verb evacuar com aquesta, evacuava, es poden pronunciar amb diftong o amb hiat.

Es dona alternança entre la pronúncia amb hiat i diftong en les formes arrizotòniques dels verbs aguar, evacuar i promiscuar (evacuem, evacués, etc.), que tenen una u tònica en les formes rizotòniques (evac[ú]a, evac[ú]es, etc.).

Si voleu més informació sobre aquesta qüestió, podeu consultar l'apartat 2.5.2 de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

Les majúscules s'han d'accentuar en tots els casos?

Les lletres majúscules s’han d’accentuar sempre que calgui fer-ho segons les normes vigents que regulen l’accentuació gràfica, exactament igual que les minúscules.

Si voleu ampliar la informació sobre les regles d'accentuació, podeu consultar l'apartat 3.1.1 de l'Ortografia catalana de l'IEC.

Està bé la frase "En el que portem de dia, he pres quatre cafès"? Seria millor canviar-ho per Des que ha començat el dia...? 

La construcció en el que més el verb portar més de com a expressió temporal no és prevista per la normativa i, per tant, cal substituir-la per altres opcions, com ara una construcció introduïda per la preposició des de: Des que ha començat el dia, he pres quatre cafès.

Si voleu informació sobre les expressions temporals previstes per la normativa, podeu consultar l'apartat 31.2 de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.

Quina forma del verb lluir hauria de fer servir: "Jo llueixo/lluo aquest abric nou"? 

El verb lluir presenta l’increment -eix o no segons el significat que tingui: quan es fa servir amb el sentit, entre altres, de 'tenir reflexos lluminosos', es conjuga sense l'increment -eix- (lluu, lluen, lluï...); en canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (llueix, llueixen, llueixi...) quan lluir té, entre altres, el significat de ‘mostrar a la vista de la gent'.

En conseqüència, en aquesta frase la forma adequada seria llueixo: "Jo llueixo aquest abric nou".

Si voleu més informació sobre els models de conjugació, podeu consultar el capítol 9 de la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC.